El llenguatge d’etiquetatge d’hipertext, o HTML, és un dels pilars tècnics fonamentals amb què està feta la Web que podem navegar des dels nostres ordinadors. Per tant, és un dels primers llocs per on hauria de començar a aprendre qualsevol persona que vulgui esdevenir un veritable creador de continguts a Internet. Parlem d’una competència TIC tan bàsica, segons es miri, com la d’enviar missatges de correu o gestionar un programari d’edició d’imatges. Es tracten d’uns coneixements que doten de veritable autonomia per a la creació i modificació de pàgines web, permetent que l’usuari vagi més enllà de la utilització d’eines ja fetes. En definitiva, que pugui tractar amb infinites possibilitats creatives el codi primigeni amb què en Tim Berners-Lee va donar peu, a principis dels 90, allò que avui coneixem com el World Wide Web.
És per aquest motiu que Mozilla considera com una de les seves prioritats actuals —dins del ventall d’altres iniciatives que ajudin a defensar i reforçar la Web oberta a través del projecte Drumbeat— que es fomenti tota una sèrie d’eines i metodologies per a l’aprenentatge de com es fa la Web. Es tracta de permetre que sota la mateixa filosofia i principis que guien el programari lliure, de transparència i cooperació, els nois i noies a partir dels 10 anys puguin ja comprendre i manegar mitjançant petites tasques i de manera lúdica llenguatges com l’HTML i altres de gran potencial creatiu. No amb la intenció que de grans esdevinguin dissenyadors o un altre tipus de professionals vinculats a la xarxa (tot i que representi una via d’especialització gens desestimable actualment) sinó, per sobre de tot, per a que descobreixin i aprenguin de manera activa com estan fetes les coses que visiten cada dia amb el navegador, i alhora desenvolupin habilitats i processos cognitius de la manera que proposen teories pedagògiques com el Construccionisme, sota les que s’han desenvolupat projectes com ara el Logo o l’Scratch.
Concretament, aquests objectius pedagògics es materialitzen en tres noves eines desenvolupades recentment dins del projecte Hackasaurus: les ulleres de Raigs X (per veure i remenar el codi darrere de qualsevol pàgina web), l’htmlpad (per a crear i pujar al moment i sense necessitat d’FTP una pàgina) i un llibre de hacks (que mostra tot allò que es pot dissenyar amb l’HTML i fer-ho fàcil de replicar). Aquestes eines i llur combinació amb finalitats pedagògiques s’estan posant a prova actualment en una sèrie de proves inicials que, al voltant del concepte de hack jam o trobada de desenvolupadors, es tracta que puguin ser apropiades amb la màxima llibertat possible per part de nens i nenes. Per tal que siguin ells mateixos qui decideixin quines webs volen modificar i com, i ho facin ajudant-se mútuament, tenint la figura docent com a orientador i facilitador.
En aquest sentit, a banda de les primeres sessions que s’estan duent a terme principalment a Nova York, de la mà del New Youth City Learning Network, el darrer dia 15 de Juliol dins la programació del Tecnoestiu del Citilab-Cornellà es va dur a terme una primera aproximació a l’ús de l’eina amb un grup de setze nens i nenes d’entre 10 i 12 anys provinents del casal de la Fundació Marianao. Durant la sessió, adaptant aquesta guia didàctica en català, van passar d’entendre el concepte de hackejar amb el collage d’una revista, fins a retocar ells mateixos les imatges i textos de diferents pàgines web com ara Google, la Viquipèdia o d’altres entitats, dins de cadascun dels seus navegadors. Posteriorment van poder compartir els resultats entre ells i presentar-los davant una càmera amb les seves webs hackejades de rerefons. Des d’aquest enllaç podeu accedir a una galeria amb alguns dels resultats.
A continuació estem plantejant la celebració de més sessions introductòries amb altres franges d’edat, per continuar desenvolupant aquest nou sistema d’eines i metodologies avançades per a l’alfabetització digital que és el Hackasaurus. Al mateix temps, anirem localitzant-ho progressivament al català. També seria interessant la possibilitat d’aplicar-ho en altres contextos formatius, com pot ser l’universitari, o en dinàmiques d’apropiació més complertes i que posin en joc més competències, com ara l’escriptura i l’edició d’imatges, juntament amb la col·laboració d’altres institucions i iniciatives actives a la xarxa que s’hi vulguin sumar.
