Molt probablement el futur d’Internet passi per les aplicacions web, és a dir, continguts d’Internet que es puguin utilitzar com si fossin programari d’escriptori. Des de fa un temps Mozilla i Google estan en contacte per afegir algunes demos als seus navegadors que els facin compatibles amb aquesta noves aplicacions i així tenir preparats els navegadors per quan els desenvolupadors web comenci a utilitzar aquestes noves tecnologies.

Des de Mozilla Labs han llançat un conjunt d’extensions per al Firefox que ens avisen quan arribem a un web que té una aplicació associada. Llavors, podrem escollir “instal·lar” aquella aplicació al nostre navegador o no. Si escollim fer-ho, l’aplicació ens apareixerà sempre a un menú que podrem obrir des de la barra de complements. En iniciar-la, veurem que ho fa en una pestanya d’aplicació i amb la barra de navegació amagada.

Les aplicacions també haurien de ser capaces d’interactuar entre elles. Per exemple, al vídeo adjunt, es veu un exemple d’una aplicació que converteix les imatges a color sèpia. Pot agafar directament la imatge del flickr, fer-li les modificacions pertinents, i tornar a enviar-la al flickr; sense que l’usuari s’hagi de baixar res al seu ordinador.

Però això aniria més enllà. Per exemple, en un futur, la nostra xarxa social hauria de poder interactuar amb la nostra aplicació de calendari. Per exemple, si ens afegim a un esdeveniment del Facebook, s’anotaria automàticament al nostre Google Calendar. Podeu veure més exemples pràctics aquí.

També es veu l’exemple de l’aplicació del New York Times, que permet consultar les notícies amb una interfície diferent més integrada amb el navegador.

Conjuntament a tot això, també es dóna informació per als programadors web perquè creïn aplicacions vinculades a les seves pàgines quan ho vulguin.

• Mozilla Web Apps i el directori d’aplicacions
• «Web Apps Update – experiments in Web Activities, App Discovery» — Mozilla Labs
• «Web Intents: A fresh look» — Developer Relations @ Google

Cal dir, que aquest cop, el pastís era força més petit que el de les altres ocasions.

• piulada al Twitter
• «Microsoft sends Mozilla traditional treat to celebrate shipping Firefox 5» – The Next Web

Aquests últims mesos el govern dels Estats Units ha estat tancant dominis de diversos llocs web que infringien els drets d’autor. Malgrat tancar els dominis de les pàgines, aquestes podien continuar en línia amb un altre domini (és a dir, una altra adreça).

Vist això, un desenvolupador que no té res a veure amb Mozilla va crear el MafiaaFire Redirector, una extensió per al Firefox que detecta quan escrius l’adreça d’un domini que s’ha tancat i et redirigeix a la nova adreça. Aquesta extensió no va agradar al govern dels Estats Units, que es va posar en contacte amb Mozilla per demanar-los que retiressin i bloquegessin el complement.

Des de Mozilla han respost a la petició dient que, o els faciliten alguna demostració que l’extensió és il·legal, o no veuen cap motiu per haver-la de retirar. Així demanen al govern dels Estats Units que els subministri alguna sentència judicial que demostri que el que fa l’extensio és il·legal i que Mozilla està obligada a bloquejar-la.

• «Email from Mozilla to US Department of Homeland Security SpecialAgent»
• «Homeland Security Request to Take Down MafiaaFire Add-on» — hja’s blog

Per curiositat, els pastissos dels altres anys van ser els següents:

Octubre del 2006 — Firefox 2:

Juny del 2008 — Firefox 3:

Una bona mostra que malgrat treballar a la competència, es pot estar ben avingut.

• «Imagen de la semana: Microsoft regala a Mozilla un pastel por lanzamiento de Firefox 4» — Genbeta

Cada any, cap aquestes dates, Mozilla publica The State of Mozilla (L’estat de Mozilla), un fitxer en PDF amb totes les dades econòmiques de l’organització. La notícia de les dades de l’any anterior és que va passar dels 78 milions d’ingressos l’any 2008, als 104 el 2009.

Aquesta bona notícia va permetre, per exemple, destinar més diners en el desenvolupament de programari, passant dels 31 milions als 40.

Com sempre, la major part dels beneficis provenen d’acords amb els motors de cerca que afegeixen a la barra de cerca. Com sempre, el principal és Google, tot i que també tenen acords amb Yahoo, Yandex, Amazon, Ebay i molts altres.

Cal tenir present, però, que l’acord amb Google acaba el 2011, i malgrat que des de Mozilla es declaren clarament optimistes en què les dues bandes vulguin continuar amb l’acord, no cal oblidar que ara Google ja té el seu navegador: el Chrome, i potser algun dia deixarà d’estar interessat en el Firefox.

Paral·lelament a això, des de Mozilla també ens han fet saber algunes dades sobre qui forma Mozilla:

• 300 treballadors que cobren
• 500 traductors i localitzadors
• 1000 voluntaris que contribueixen amb el codi
• 1400 estudiants repartits entre 77 estats que fan córrer la veu de Mozilla
• 10000 persones que cerquen ajuda a support.mozilla.org cada setmana
• 20000 provadors de les versions nightly (les més inestables)
• 400000 comptes a Bugzilla, l’eina per a trobar i sol·lucionar errors en els programes de Mozilla
• 800000 usuaris utilitzant la versió beta del Firefox 4
• 140000000 usuaris diaris
• 400000000 usuaris en total

Però com sempre, una imatge val més que mil paraules:

• «The State of Mozilla 2009»
• «Mozilla: $104 Million In Revenues, 400 Million Users, Google Deal Running Through 2011» — TechCrunch
• Notícies d’anys anteriors: 78,6 milions de dòlars el 2008, 66,8 milions de dòlars el 2006, 52,9 milions de dòlars el 2005

Anem a veure més concretament l’evolució de cada navegador.

Internet Explorer

Veient els resultats és sens dubte el navegador que ha perdut més usuaris, possiblement el punt dèbil del navegador és el seu ritme d’evolució. Cada mes veiem actualitzacions de seguretat però fins que no arriba una nova versió no veiem canvis significatius a la seva interfície ni en el seu rendiment. Possiblement amb l’IE9 podran mantenir el 50% d’usuaris, però si no treuen més actualitzacions seguiran baixan les seves gràfiques.

Firefox

Manté els usuaris i els incrementa lleugerament. El Firefox és el navegador que ha aconseguit mantenir un ritme d’evolució acceptable i per això conserva els seus usuaris. Potser ha arribat el moment de donar una gran pas per poder competir amb els nous navegadors, esperem que el Firefox 4 sigui aquest gran pas.

Chrome

Sens dubte el navegador que ha incrementat de forma increïble els seus usuaris. Bàsicament les serves armes són moltes actualitzacions i un ús dels recursos adequat. D’altre banda com que és el navegador de Google molts usuaris el comencen a utilitzar per la confiança del seu cercador. Les noves característiques introduïdes com les extensions, han consolidat el navegador.

Safari

És del navegador d’Apple i li costa avançar en el mercat. Té pocs usuaris i molts usuaris d’Apple opten per navegadors alternatius com el Firefox o el Chrome. Utilitza el mateix motor per renderitzar les pagines però, tot i que el seu rendiment és acceptable, no acaba de treure el cap com els navegadors punters.

Opera

Tot i que l’Internet Explorer ha perdut molts usuaris l’Opera ha perdut els pocs que tenia. És un èxit a l’apartat mòbil però en els ordinadors per molt que s’esforcen no poden competir. És un navegador ràpid i inclou moltes característiques que els principals navegadors encara no tenen. Segurament és una qüestió d’imatge del navegador, si es digués Google Chrome tindria molts més usuaris.

• «Chrome rapidly catching up to Firefox» — Pingdom

Les principals potències de la Internet lliure s’han posat d’acord per impulsar els vídeos lliures.

Per una banda Mozilla Drumbeat (un equip de Mozilla encarregat de vetllar per l’obertura del Web), l’Open Video Alliance, la Participatory Culture Foundation (empresa encarregada del Miro) i Kaltura han llançat conjuntament amb la Viquipèdia una campanya anomenada Let’s get video on Wikipedia per incentivar que els usuaris pengin vídeos a l’enciclopèdia en línia.

Un article de la Viquipèdia amb vídeos és molt més complert. Ja diuen que una imatge val més que mil paraules i que un vídeo val més que mil imatges! Podeu veure’n un parell d’exemples a Ós blanc i a Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt.

Els vídeos apareixen com imatges amb un botó Play a la part inferir. A tots els usuaris que no utilitzin un navegador compatible (és a dir, que no utilitzin el Firefox o el Chrome) se’ls proposarà descarregar-se el navegador de Mozilla mentre se’ls deixa veure el vídeo amb Flash.

D’altra banda, Mozilla i la Participatory Culture Foundation estan treballant conjuntament en un projecte per poder oferir que tots els vídeos de la xarxa puguin tenir subtítols creats per la comunitat. De moment el projecte és molt prematur i encara estan recollint idees, però ja tenen preparat un full de ruta.

• Campanya Let’s get video on Wikipedia
• «Launching: Video on Wikipedia – Fighting back for open codecs!» – Miro Internet TV Blog
• «Let’s Get Video on Wikipedia!» – Open Video Alliance
• «Announcing the Collaborative Video Subtitling Design Challenge» – Mozilla Labs

La Fundació va ingressar fins a 78,6 milions d’euros, un 5% més que els 75,1 milions del 2007. La major part d’aquests ingressos provenen dels acords amb motors de cerca com Google, Yahoo, Amazon, eBay, etc. que fan donatius a Mozilla a canvi del tràfic que els porta amb la barra de cerca del navegador. Cal dir, que un 91% d’aquests 78,6 milions són donats per Google, el que demostra que encara es depèn molt dels de Mountain View.

I és que el 2006 Google aportava el 85% del pressupost de Mozilla, el 2007 la xifra va pujar fins el 94% i ara a tornat a baixar al 91%.

Hi ha 200 treballadors a temps complert, concentrats principalment a Estats Units, Canadà i Europa i que comporten més de la meitat de les despeses totals.

2008 Audited Financial Statement (pdf)
entrada al post de Mitchell Baker
HISTÒRIC:
66,8 milions de dòlars el 2006
52,9 milions de dòlars el 2005

D’aquesta manera apareixia un navegador que amb els darrers cinc anys ha fet el que ningú creia possible: fer tremolar l’Internet Explorer del seu tro (en el moment del llançament del Firefox, l’IE tenia un quota de mercat de més del 90%) i demostrar que el programari lliure pot ser igual o més competitiu que el programari privatiu.

Per celebrar l’aniversari, s’ha creat la pàgina Cinc anys del Firefox , on hi ha un vídeo (amb subtítols en català) explicant la història del Firefox i explicacions sobre com participar en diverses activitats com són felicitar el Firefox des del Twitter o el Facebook, enviar un foto celebrant aquest cinquè aniversari o, fins i tot, muntar una festa. Que jo sàpiga no se n’ha organitzat cap als Països Catalans.

Cinc anys del Firefox
“5 anys del Firefox” – Mozilla Europe
“5 anys del Firefox: 5 anys obrint el Web a tothom” – El Cau del Drac

La presència de dones en el món de la informàtica és força baix, però encara ho és més en el programari lliure. Mentre en el programari propietari un 25% de la plantilla són treballadores, en el programari lliure aquesta xifra baixa fins el 2% i, alerta, si només comptem desenvolupadors (deixant de banda altres càrrecs com l’administració o gestió econòmica) la xifra es queda a l’1%.

En motiu d’això diversos projectes tenen una branca enfocada a totes les dones que es vulguin unir al projecte, de manera que puguin trobar fàcilment més dones també implicades. Així trobaríem Debian Women, Ubuntu Women, PHP Women, GNOME Women, DrupalChix…

Però… sent el Firefox un dels programes lliures més utilitzats al món, no hi ha algun projecte per a dones que vulguin col·laborar? Per acabar amb aquesta mancança es va crear la WoMoz o Women & Mozilla, un grup de trobada per a totes les dones involucrades en el projecte, i fa uns mesos se’n va fer una presentació a Barcelona. El grup no és exclusiu per a les dones, qualsevol home hi pot participar.

WoMoz
“Women and Mozilla!” – Le Delphinarium